Un mon distòpic
Estem entrant en una nova era en la que els avanços tecnològics se succeeixen a una velocitat com mai havia hagut al llarg de l’historia de l’humanitat. Totes les revolucions industrials anteriors havien significat un trencament radical amb el passat i la necessitat de repensar el mon conegut: l’estructura del treball, les relacions socials, el pensament polític, els equilibris de forces militars i econòmiques, la cultura, la relació amb la natura, etc.
Però la velocitat d’increment exponencial amb la que està avançant la tecnologia i la ciència no està deixant temps material per la reflexió, el debat i la posterior guia o control d’aquests canvis. Sembla que tot passarà inexorablement, sense un plà determinat i sense que els esdeveniments es puguin controlar. Però realment avancem sense un plà determinat? Molts experts ens avisen de que aquesta evolució incremental, sense control aparent, en realitat ens porta cap un futur distòpic molt be planificat.
Per una part, anem cap el Col·lapse del Sistema (Econòmic, Biològic, Climàtic, Geopolític, Energètic i Social). Per l’altra, cap el final de la raça humana tal i com l’entenem ara i vers el naixement d’una nova espècie (Intel·ligència artificial, hibridació humans-màquines, transhumanisme). Al mateix temps, tots els esdeveniments dels darrers temps ens indiquen una tendència cap a la concentració del poder en molt poques mans i una població cada dia més controlada i sotmesa. En tots aquests tres grans àmbits, la tecnologia i la ciència juguen un paper central. Els poders que intentaran guanyar les diferents partides en lloc, necessiten les noves eines tecnológiques per aconseguir els seus objectius.
És, per tant, una necessitat vital per tots nosaltres treballar de manera activa per intentar controlar i reconduir l’evolució de la nostra societat en tots els àmbits descrits, si volem evitar entrar en el futur distòpic que ja comença a ser una realitat. Totes les tecnologies es poden aplicar en el bé de l’humanitat o en l’interés d’un petit grup. L’any 2020 ha marcat l’inici d’aquesta nova era. Els canvis a partir d’ara seran exponencials i accelerats. Hem vist davant dels nostres ulls cóm ès de senzill robar les llibertats i els drets que tantes vides havien costat guanyar.
Anem cap a “Un mon feliç” (Aldous Huxley – 1932) o cap a “1984” (George Orwell – 1948)? No podem esperar de manera passiva a que la nostra societat i el nostre planeta vagin inexorablement en la direcció en que alguns ens volen portar. La defensa dels drets fonamentals (la llibertat de pensament, d’expressió, d’informació i de moviment) no es pot deixar en mans de les grans corporacions que s’enriqueixen precisament amb el trafic de dades personals i amb la manipulació de la informació. El control dels mitjans d’informació i de les xarxes socials permet a les grans corporacions el control de les idees i en darrera instància, del vot.
És en aquest punt on neix la necessitat de fer recerca, de debatre, de divulgar, d’influir i, finalment, de passar a l’acció. És aquí on neix la necessitat de crear L’Institut Universitari NextG i entrar a formar part del moviment en defensa d’una societat lliure i informada.
