4ª Revolució Industrial
Al llarg de la història, les transformacions econòmiques han tingut lloc quan convergien noves tecnologies de comunicació amb nous sistemes de generació d’energia. La primera revolució industrial va necessitar un segle per implementar-se, primer a Gran Bretanya i posteriorment a la resta d’Europa i als EEUU (des de mitjans del segle XVIII a mitjans del segle XIX). Després d’aproximadament 2.000 anys sense gairebé canvis importants en la manera de viure de les societats occidentals, en poc més de cent anys es va passar d’una societat rural basada en l’agricultura i el comerç a una nova societat urbana, industrialitzada i mecanitzada. Va ser la major revolució de l’humanitat des del Neolític. La seva major invenció va ser la màquina de vapor. Posteriorment va arribar el motor de combustió interna i finalment l’electricitat.
La segona revolució industrial té lloc aproximadament entre 1860 i 1914. És a dir, els canvis s’han accelerat ja de manera vertiginosa i en només 50 anys la tecnologia permet unir gran part del mon. Aquest període es considera la primera globalització. L’invent de l’avió, el telèfon, l’automòbil i l’utilització de noves fonts d’energia (com el petroli i el gas), fan que la industrialització s’estengui per molts mes països però sense arribar encara a tot el planeta. Les diferències s’incrementen entre una burgesia que comença a acumular el capital i el proletariat que simplement actua com mà de obra. Neixen els moviments obrers i les ideologies polítiques i socials que volen revolucionar l’ordre establert. Aquest període de desigualtat, lluita de classes i enfonsament dels imperis europeus, porta com a conseqüència les dues Guerres Mundials.
A mitjans del segle XX va començar la tercera revolució industrial, primer amb el naixement dels ordenadors i posteriorment amb la creació d’Internet. Les noves fonts d’energia renovable ens han portat fins a la pila de combustible i finalment al cotxe elèctric. La globalització ha arribat fins al darrer lloc del mon, especialment a partir del 2001, amb l’entrada de Xina en la OMC. Les xarxes socials uneixen a tota la població mundial per primera vegada. S’estén el coneixement a tota l’humanitat però també el control de la població. Els avanços en medicina, energia, transport, telecomunicacions, agricultura, etc. son enormes. Una gran part de la població surt de la misèria, però a un cost enorme, tant per les nostres societats com pel planeta.
Es considera que la primera revolució industrial marca l’inici del període geològic denominat l’Antropocè. Encara que hi ha geòlegs que consideren que aquest període va començar realment amb l’implantació de l’agricultura i el final de les poblacions nòmades, en el que tots estàn d’acord és en el fet de que ha estat el segle XX el període en que el nostre planeta i les nostres societats han sofert uns canvis més radicals i en un menor espai de temps. La combustió dels combustibles fòssils, i el desenvolupament tecnològic derivat, ha portat com a conseqüència un creixement exponencial de la població mundial i una modificació verificable del nostre ecosistema. Evidentment, el nostre planeta sobreviurà a aquest nou període. Els que pagarem el preu de la extinció serem nosaltres i la major part de les espècies animals i vegetals.
El segle XXI ha accelerat de manera encara més exponencial els canvis que està patint la nostra societat i el nostre planeta. Ho podríem resumir en dos punts clau: la capacitat de càlcul exponencial dels ordinadors i la gestió de les dades. Aquesta combinació ens ha introduït en el que ja es considera la Quarta Revolució Industrial.
Els elements claus d’aquesta nova era son:
L’Intel·ligència Artificial (AI), Big Data, Algoritmes, Machine Learning, Blockchain, Robòtica, Internet of Things i Bio-tecnologia.
Tots aquests elements es combinen entre ells per crear aplicacions que mai hauríem pogut imaginar i per moltes de les quals potser podríem no estem preparats. Hem viscuts en pocs anys el naixement d’algunes d’aquestes disfuncions que molts experts pensen ens podríem portar cap a una distòpia: vigilància i control de la població, riscos mediambientals, tiranies i populisme, nous equilibris geopolítics.
Per primera vegada en tota la nostra historia, hi ha el risc real de que la major part de la població mundial sigui controlada per una ínfima minoría extremadament poderosa. Realment tenim el control de les nostres vides a les nostres mans o l’hem perdut definitivament?
