Centres d’Estudis
Els Centres d’Estudis de l’Institut Universitari NextG son departaments de l’Institut que tenen com objectiu desenvolupar cadascuna de les grans àrees temàtiques que estudia l’Institut i coordinar tota l’activitat relacionada amb aquella àrea (ponents, debats, publicacions, etc.). La Direcció i la Secretaria de l’Institut s’encarrega de unificar criteris i coordinar als responsables de cada Centre d’Estudis.
L’objectiu de l’Institut Universitari NextG ès crear un fòrum de debat, reflexió i difusió sobre els reptes que plateja la recerca científica i tecnológica aìxí com sobre la aplicació pràctica dels resultats obtinguts. Aquests elements permeten configurar el nostre futur en una direcció beneficiosa per la gran majoría de la població però també podrien servir per crear un món distópic en el que ningú de nosaltres voldria viure.
Els Centres d’Estudis :
1 – Ètica i Moral en la recerca científica (CE-EM)
2 – Els Drets humans i les amenaces a les llibertats (CE-DH)
3 – Geopolítica Tecnológica i Governança Mundial (CE-GM)
4 – La 4ª Revolució Industrial (CE-RI)
5 – Economia Digital, Blockchain i el Futur del Treball (CE-EB)
6 – Col·lapsologia dels Sistemes (CE-CS)
7 – Privacitat. Protecció de Dades i Ciberseguretat (CE-PD)
8 – Utopies i Distòpies (CE-UD)
1 – Centre d’Estudis sobre Ètica i Moral en la recerca científica (CE-EM)
Els resultats de la recerca científica es materialitzen en tecnologies tangibles que tenen una afectació directe sobre les nostres vides i les conformen tant de manera positiva com negativa. La recerca pura no té cap ètica ni moral i per tant pot portar-nos cap a l’utopia o cap a la distòpia. Cal posar límits ètics i morals a la recerca científica, tecnológica i biomèdica?
1) La recerca científica ha d’estar condicionada, limitada o guiada per la concepció humanista i pel respecte dels drets humans?
2) La ciència ha d’avançar fora de límits ètics i morals i han de ser les seves aplicacions o descobriments els que es sotmetin a regulació?
3) Es pot fer recerca en tots els camps i direccions o ès millor no obrir la capsa de Pandora si hi ha risc de no poder tancar-la?
Per enriquir el debat i ajudar a respondre aquestes preguntes, serà molt útil conèixer exemples de camps de recerca que poden generar dubtes o directament ens poden alertar sobre el perill de obrir certes portes.
Per exemple, ès lícit crear Quimeres (híbrids d’humans i animals)? L’objectiu declarat és obtenir òrgans compatibles per trasplantaments però el resultat podria ser la creació d’exercits de quimeres als quals s’enviaria a lluitar i morir sense els costos “polítics” que tenen les baixes humanes en combat. Això faria més probable l’inici de guerres, dons no caldria avaluar el cost en vides. Es creu que molt probablement les quimeres tindrien consciència de la seva existència. Haurien de tenir, per tant, els mateixos drets que els humans?
Ès licit l’us de drons assassins guiats per Intel·ligència Artificial (IA) que prenen decisions autònomes en base als inputs que s’han introduït en els seus algoritmes? Aquests drons han matat a Afganistan més civils (per error) que tots els combats entre soldats de les dues parts.
Hi ha estudis que demostren que l’algoritme que utilitza el Departament de Justícía dels Estats Units per decidir si atorga la llibertat condicional està esbiaixat i envia a prisió en un major percentatge als negres i llatins que als blancs. Es basen en els índex històrics de delinqüència en funció de la raça i el barri del detingut. Els jutges no poden prendre decisions en contra del criteri de l’algoritme. Ès just deixar la llibertat d’una persona en mans d’un algoritme?
2 – Centre d’Estudis sobre Els Drets humans i les amenaces a les llibertats (CE-DH)
Europa s’ha format i ha evolucionat al llarg dels segles fusionant diferents cultures i religions. El resultat ha estat una concepció “humanista” de pensament, que col·loca l’esser humà (i als seus drets intrínsecs) al centre de tota acció política, social, cultural i científica. Per sobre de l’esser humà, no es poden situar ni l’estat ni les institucions ni les empreses. Estàn en risc les llibertats individuals dels ciutadans tal i com les hem conegut fins ara?
Aquesta pandèmia ha posat en suspens molts del drets i llibertats aconseguits pels nostres avantpassats al llarg de segles i amb un alt cost de vides. En base a simples decrets de suposada alarma s’han anul·lat llibertats fonamentals establertes a totes les constitucions de les democràcies liberals occidentals. Sabem que les mesures temporals tenen tendència a quedar-se indefinidament (com, per exemple, la US Patriot Act de 2001, que tenia un termini de 3 anys i 20 anys desprès encara està vigent gracies a pròrrogues anuals firmades pels darrers 4 presidents).
Es poden suprimir drets fonamentals en base a suposats bens superiors abstractes, com la seguretat de l’estat (Xina), la salut dels mes vulnerables (Occident), l’emergència climàtica o qualsevol altre excusa que s’inventin en el futur? La màxima és: “no desaprofitis mai una bona crisis per aplicar canvis que no s’acceptarien mai en situacions normals”. Aquesta crisi s’està aprofitant per limitar totes les llibertats. Estem vivint un dels majors atacs als les llibertats dels darrers temps. Ni tan sols està permés el debat sobre el punt de partida: la pèrdua dels drets.
LLibertat d’Opinió: Control de les xarxes socials. Bloqueig d’opinions crítiques a les plataformes dels Big Tech. Anem cap el pensament ùnic dictat per El Gran Germà? LLibertat de Moviments: Reclusió domiciliaria de la gent sana. (mai vist a l’historia). Prohibició de sortir d’una regió o païs sense estar declarat l’Estat de Guerra o al menys d’Emergència Nacional. LLibertat de Manifestació: La restricció o fins i tot la prohibició del dret de manifestació i d’assemblea impossibilita (o dificulta enormement) la organització de la dissidència i estableix el pensament ùnic.. LLibertat d’Associació: Prohibició en molts països d’assistir a actes religiosos, o organitzar grups de ciutadans crítics, classificats com perillosos extremistes o directament com a grups terroristes (com han fet a Alemanya amb els grups anti-vacunes). LLibertat d’Informació: La desinformació ès la nova guerra. Límits a l’informació independent i concentració de l’informació en poques grans corporacions capaces de el·liminar el pensament crític. La manipulació de l’informació, i per tant el control de l’opinió pública, comporta el fí de la democràcia.
3 – Centre d’Estudis sobre Geopolítica Tecnológica i Governança Mundial (CE-GM)
La superioritat tecnològica ha estat sempre un dels factors clau en la dominació d’un grup d’humans sobre els altres. Un avanç tecnológic significatiu normalment implicava l’esclat d’una guerra (local, regional o mundial). Avui dia, la tecnologia atorga un poder pràcticament sense límits a les grans empreses multinacionals, que no lluiten per territoris, si mes no per consumidors i especialment per les seves dades.
El control de les dades ès l’objectiu de empreses i governs. Les dades son el nou or (es poden monetitzar i també utilitzar per controlar a la població, mitjançant patrons de comportament). Hi ha una tendència a la concentració del poder en molt poques mans i una població cada dia més controlada i sotmesa. El mon està dividit entre una elit que pot protegir la seva privacitat i la resta de la població que serveix de nutrició als algoritmes de control. Hi ha tres models de governança, en base a la relació que els poders estableixen amb els seus governats.
Xina posa al centre de la seva política la Seguretat de l’Estat. Les llibertats dels ciutadans estàn supeditades (quan no definitivament anul·lades) en ares d’aquest objectiu. El progrés econòmic està estructurat en base a un pseudocapitalisme control·lat i dopat per l’estat i en una dictadura comunista com a sistema polític. Aquesta política ha portat un gran progrés econòmic a una bona part de la seva població a canvi de renunciar a qualsevol tipus de llibertat individual. Tot es sacrifica en be del grup.
Els Estats Units posen al centre de la seva acció econòmica i política la llibertat de les empreses per crear riquesa. Per tant, la seva recepta es reduir al mínim possible les regulacions i fomentar els monopolis, doncs estan convençuts que unes empreses fortes i riques acabaran redundant en un millor servei al consumidor i en una riquesa general per tota la població. Aquesta teoria té com a resultat real la societat més desigual de tot el planeta.
Europa ha quedat com el darrer reducte humanista. L’esser humà, està al centre de tota política. La llibertat i l’igualtat entre tots els ciutadans han de ser els bens més preuats. Les empreses o la seguretat de l’estat no poden estar mai per sobre ni ser una excusa per reduir o anul·lar les llibertats o per augmentar la desigualtat. L’ètica ha de guiar als avanços tecnològics, la seguretat i la privacitat dels ciutadans i finalment el progrés econòmic i social. Però aquesta suposada pandèmia ha posat en qüestió tots aquests principis.
4 – Centre d’Estudis sobre La 4ª Revolució Industrial (CE-RI)
Hem entrat en una nova era de l’Humanitat: L’Era Digital. Els enormes avanços en Intel·ligència Artificial (IA) i en Biotecnologia plantegen per primera vegada una utòpía llargament anunciada: el final de la raça humana i el naixement d’una nova espècie, resultat de l’hibridació entre els humans i les màquines. Ès el que es coneix com Transhumanisme. Serà el final de la mort i per tant de la procreació?
La fusió del mon físic i el digital (avui dia ja possible mitjançant wearables i en un futur molt pròxim gràcies a implants cerebrals), permet connectar el cervell humà amb El Núvol on es troba tot el coneixement de l’humanitat. Pot semblar un gran avanç (amb el potencial de fer de nosaltres uns essers superiors, pràcticament uns deus) però tots sabem que aquesta “millora” no estarà a l’abast de tothom. Com sempre, hi haurà elits “amb qualitats millorades” i grans masses de la població que ja ara es comencen a definir com sub-humans. Ens recorda alguna cosa aquest terme? Els sub-humans, per la seva pròpia definició, son essers “prescindibles”. Es repetirà l’historia?
Les previsions indiquen que 2030 podria ser l’any de la Singularitat, el moment en que les màquines (gràcies a l’AI i al Machine Learning) arribaran a tenir consciencia i seràn capaces de millorar-se elles mateixes, aprenent dels seus errors, sense necessitat de l’intervenció dels humans. Es revelaran contra els seus creadors? De fet, ja no ens necessitaran per seguir evolucionant. Ens destruiran al deixar de ser ùtils per elles? La teoria diu que els humans passaríem a ser uns essers inferiors que consumeixen una gran quantitat de recursos del planeta i per tant uns competidors de les màquines. Pel be del “seu” planeta, el més normal serà que les màquines es desfasin de nosaltres.
Internet of Things (IoT) ès la connexió de trilions de sensors i d’equips electrònics amb La Xarxa. Per desenvolupar aquesta nova experiència d’interactuació no-humana, era necessari crear connexions de gran capacitat i especialment de molt baixa latència (temps de resposta dels senyals). Això s’ha aconseguit gràcies al 5G, però aconseguirà el desplegament de tot el seu potencial amb el 6G (ja en fase de proves en Japó i Corea del Sud) que serà operatiu cap el 2030.
Però aquesta connexió total de les màquines amb El Núvol obre la porta als ciberatacs i al potencial bloqueig total dels sistemes de generació d’energia i de producció de bens i serveis (Blackout). Mai l’humanitat havia estat tant interconnectada i al mateìx temps havia estat tan feble i susceptible de ser atacada.
5 – Centre d’Estudis sobre Economia Digital, Blockchain i el Futur del Treball (CE-EB)
Des de 1995 es considera que el deute mundial és impagable i que les monedes FIAT estan mortes. Els Governadors dels 7 Bancs Centrals del G7 van acordar al 2019 crear les monedes digitals, equivalents a les actuals. Però hi haurà una gran diferencia. No seràn realment criptomonedes però cada unitat tindrà un ùnic códic traçable. Es a dir, els Bancs Centrals sabran en cada moment qui te cada unitat de moneda i qui li ha transferit. Serà el final del diner físic i per tant de les transaccions anònimes. En realitat, serà el final de la privacitat.
Però molt pitjor que tot això, implicarà l’inici del sistema de crèdit social internacional, igual al que impera en aquests moments a Xina. Per primera vegada, cada unitat de moneda podrà ser activada i desactivada a distància, de manera que una persona podrà ser confinada a casa seva i desposseïda de tot el seu capital en un instant. Als Governs els bastarà al·legar que ha incomplert alguna norma (que podria ser simplement expressar una crítica al Govern de torn (com passa ara a Xina) o no respectar el toc de queda per una alerta sanitària.
La tecnologia Blockchain obre una porta a un nou mon de privacitat i de seguretat en les comunicacions. Permetran els governs que els ciutadans normals les utilitzin? O serà un territori reservat al experts? Son les Criptomonedes una sol·lució a aquest mon distópic? Els dissidents estaràn condemnats a entrar en The DeepWeb i viure en un mon paral·lel? No hi haurà una sol·lució al control total dels governs sense haver d’entrar en un territori fosc control·lat per la delinqüència?
El 50% del treballs seran substituïts per robots en els propers 10 anys. Quin ès el futur del treball? Repartir-ho entre tots o crear dues categories de ciutadans? La Renda Bàsica Universal (RBU) serà la solució provisional o la manera definitiva de tenir súbdits sotmesos? Els governs faran desaparéixer la teva RBU del teu moneder digital en el moment que expressis una opinió que surti de la línia marcada per ells o no respectis alguna norma? Quines feines no podran sersubstituïdes pels robots? Es revelaràn els robots?
Com serà la vida sense treballar? Amb una RBU molt baixa, que tan sols cobrirà les més estrictes necessitats bàsiques (casa i menjar), quina vida plena podrà tenir un ciutadà? Ens espera una vida alienada tancats a casa mirant tot el dia plataformes gratis a la TV i menjant pre-cuinats portats a casa per Riders sense drets laborals (fins que aquests també siguin substituïts per drons de repartiment?
6 – Centre d’Estudis sobre Col·lapsología dels Sistemes (CE-CS)
La Col·lapsologia ès l’estudi pluridisciplinar del col·lapse de la nostra civilització industrial per poder imaginar, a partir d’ell, cóm seria la nova era que li podria substituir. Recolzant-se en treballs científics reconeguts i en dades contrastades, i extrapolant teories basades tant en la raó com en la intuïció, la conclusió a la que han arribat els experts que es dediquen a fer previsions estratègiques (forecast) ès que hem arribat al final del període Antropocè (domini dels humans sobre la natura) i estem entrant en una nova era en que els essers humans hauran d’interactuar de manera radicalment diferent entre ells i amb el planeta. La tecnologia i el canvi de paradigma encara ens podria salvar.
Estem vivint un col·lapse general de tots els sistemes que regulen el nostre món (Econòmic, Biològic, Climàtic, Geopolític, Energètic i Social) i i que fins ara el mantenien funcionant d’una manera mes o menys harmònica i equilibrada. Les utopies dels darrers 200 anys estàn arribant al seu fí. Hi ha un acord general de que no podem continuar funcionant de la mateixa manera, però el debat ès si el col·lapse serà total i succeirà de manera imminent o bé si encara tenim temps de fer una demolició controlada d’alló que no funciona i podem edificar la següent era de manera consensuada. Per poder fer hipòtesi sobre el futur cal saber amb detall què està passant i on som exactament. Quin ès l’estat real de la salut del nostre planeta? Ès sostenible el nostre sistema econòmic? Quin ha de ser el model polític del futur? Es pot fer una transició pacífica o ja no controlem els esdeveniments? El col·lapse pot arribar en qualsevol moment (provocat per un crack borsista, un cataclisme natural, la pèrdua de la diversitat natural, l’esgotament d’una serie de matèries primeres crítiques, etc.). Si els diferents sistemes es col·lapsen a l’hora hi haurà una caiguda en dominó i hem de preparar-nos per un futur sense diners, sense aigua, sense electricitat, etc. Tornaríem a l’edat mitjana.
L’informe The limits to Growth, publicat al 1972 per investigadors del Massachusetts Institute of Technology (MIT), ja alertava dels riscos del creixement econòmic i demogràfic exponencial. Calculaven el col·lapse per 2030. Serem a temps de canviar el nostre destí? Sembla que ja és massa tard. Molta gent ha entrat en una fase de determinisme passiu, però hi altres veus que neguen les dades en que es basa la Col·lapsologia i veuen el futur de manera optimista. Aquests creuen que la tecnologia i la ciència avança de manera exponencial i que encara tenim la capacitat de resoldre tots els problemes en temps molt curts. Basta conscienciar a la població i convéncer als governs a invertir grans quantitats de recursos en nous sistemes energètics i productius, en fer noves polítiques redistributives, en incentivar el comerç just i ecològic, en empoderar als ciutadans i deixar de tractar-los com a súbdits, etc. Hi ha encara esperànça?
7 – Centre d’Estudis sobre Privacitat. Protecció de Dades i Ciberseguretat (CE-PD)
Vivim en un món cada vegada més interconnectat. Totes les nostres activitats quotidianes s’han digitalitzat i has passat a realitzar-se en La Xarxa (la nostra feina, la informació que ens arriba o la que transmetem, els tràmits administratius, l’entreteniment, la comunicació amb les nostres amistats, la ruta dels nostres viatges, les compres i els pagaments, les consultes telemèdiques, absolutament tot…). Pensem per un moment quines coses podríem fer amb normalitat si en aquest moment caigués Internet durant un sol dia. Ni tan sols tindríem l’opció de tornar a l’era analógica, perquè molts dels serveis i els sistemes ja no estàn preparats per funcionar fora de La Xarxa. Per exemple, si caigués el sistema que controla els semàfors d’una ciutat sería impossible regular el tràfic col·locant un policia a cada cruïlla. Simplement, l’ùnica opció seria abandonar el cotxe en mig del col·lapse de tràfic i anar caminant a casa. Fins i tot, les centrals d’energia estàn controlades per sistemes informàtics interconnectats. Si caigués Internet, cauria també la xarxa elèctrica i per tant tota activitat industrial i comercial.
Aquesta dependència de la xarxa ha fet del nostre món un lloc més cómode per viure però al mateìx temps més feble i critic. Mai, al llarg de la seva historia, l’humanitat s’havia situat voluntàriament (i no a causa d’un cataclisme natural) en mans d’una sola persona o d’un grup organitzat. Estem mentalitzats per viure en un món post-atac-cibernètic? La Ciberseguretat ès una de les eines més importants en aquests moments per qualsevol empresa, però també pels particulars. El Randsomware (el segrest i xantatge de una xarxa privada o pública) s’ha convertit en una de les activitats delictives més profitoses (i segures pels delinqüents). Les nostres dades s’han convertit en el nou or i, per tant, hi ha moltes persones i empresses desitjant robar-les (o obtenir-les de franc, si nosaltres les regalem). No som conscients del valor de les nostres dades. Fins a quin punt podem ser manipulats (i per tant control·lats) per aquells que controlen trilions de dades i per tant juguen una partida global amb les cartes marcades?
Qui controla la informació pot controlar les nostres ments, i per tant desvirtuar els nostres sistemes democràtics. El cas de Cambridge Analytica es tornarà a repetir a totes les eleccions futures?
Si tota la nostra activitat diària està basada en un dispositiu electrònic que hem de portar constantment amb nosaltres i sempre ha d’estar connectat a La Xarxa, queda encara alguna opció de mantenir la nostre vida fora de La Xarxa i per tant reservar espais de privacitat on no entrin ni l’Estat ni les empreses?
Serà la privacitat l’or del futur? Tan sols la elit podrà podrà viure desconnectada?
8 – Centre d’Estudis sobre Utopies i Distòpies (CE-UD)
L’esser humà es va diferenciar de les altres espècies animals quan va desenvolupar la capacitat de somiar el seu futur. i donar-li sentit a la seva existència Al llarg de tota l’historia, aquest somni l’ha expressat per mitjan de poetes, narradors, filófos o líders polítics i religiosos. Els pensaments i les narracions consistien en analitzar la realitat d’aquell moment històric i proposar formes de millorar-lo a molt curt termini, dons els canvis tecnològics pràcticament no existien al llarg d’una mateixa generació i els que apareixien en una part del món trigaven anys en arribar a una altre part.
L’avanç tecnológic ha estat exponencial al llarg dels darrers dos cents anys. Tan sols en els 20 anys d’aquest segle, amb l’esclat d’Internet i la interconnexió de pràcticament tota la població mundial, han nascut més avanços tecnològics que en tota la nostra existència anterior. L’intercanvi instantani d’informació, la possibilitat de que cada ciutadà pugui ser emissor i no tan sols receptor d’idees, ha empoderat als essers humans com mai. Ja no cal seguir al pastor com un ramat. Tots podem aportar la nostra petita peça en la construcció de la narrativa. L’utopia d’un món millor, creat amb el resultat de totes les ments del planeta, semblava a tocar de la mà. Però alguna cosa va començar a canviar en els darrers anys. Les elits que han controlat a la població des de l’origen dels temps van veure perillar la seva posició depoder i van decidir que la mateixa tecnologia que ens empoderava podia servir per controlar-nos i finalment per sotmetre’ns.
Estem en un moment critic de la nostra historia. Per primera vegada tenim la possibilitat d’aconseguir l’utopia somiada o deixar-nos portar cap a la pitjor de les disòpies imaginades. Serem capàços de projectar i construir el nostre propi futur o ens rendirem sense batallar i dòcilment caminarem cap la nostra alienació?
Els darrers vint anys la ciutadania ha renunciat a una gran part dels drets conquerits al llarg del darrer segle de guerres i grans sacrificis. La promesa d’una suposada seguretat (contra els terroristes, contra els virus, contra els desastres climàtics, etc.) ha permés a les elits instaurar sistemes de control i seguiment, mandats de restriccions de llibertats, censura d’opinions dissidents i fins i tot la creació del que es va descriure com “una veritat alternativa”. Necessitem ments que vulguin aportar idees que ens ajudin a crear una nova narració. Una narració sobre el futur que realment desitgem i no el que ens volen imposar. Ja coneixem com van acabar tots els experiments anteriors en els que un lider ens ha dit “Seguiu-me…!”. Mai més serem un ramat portat en silenci cap l’escorxador. Aquesta vegada estem tots connectats. Utilitzem els mitjans que mai havíem tingut.